Monomite

Un monomite és el viatge arquetípic d'un heroi, present a la mitologia, a l'èpica i a les arts que en deriven, com el cinema. En aquest viatge l'heroi assoleix el seu estatus superant perills i passant aventures després de rebre una crida o patir un esdeveniment que el fa passar del món ordinari a un viatge mític.

Les diferents fases:

LA CRIDA:
L'heroi es veu obligat a emprendre un viatge, que al principi pot refusar o bé acceptar. Exemples serien la troballa de la nena en el cas de la pel·lícula Willow, de George Lucas, que obliga el protagonista a sortir de casa seva amenaçada per forces fosques; la descoberta de Harry Potter que és un mag i que pot anar a una escola especial o el conill blanc d'Alícia en terra de meravelles que porta la nena a un món alternatiu. En algunes històries ja s'anuncia el caràcter heroic del protagonista amb un naixement miraculós, com el cas de Quetzalcóatl, o per pertànyer a un llinatge especial.

 

LA PARTENÇA:
L'heroi parteix, deixant casa seva enrere. Pot anar sol o acompanyat, com el cas del Quixot en la segona sortida. També pot passar que comenci l'aventura en solitari i que rebi ajuda o indicacions d'aliats o éssers sobrenaturals, com el fil d'Ariadna que permet orientar-se en el laberint. En el conte de fades que interpreta el monomite, l'ajuda prové sovint d'un ancià.

LA TEMPATACIÓ:
Enmig del viatge pot aparèixer una temptació, un intent de desviar el protagonista del seu objectiu. Pot adoptar la forma d'un encanteri, un enemic o una dona que el vol seduir. Aquesta etapa es distingeix dels antagonistes com a proves perquè poden arribar a fer dubtar l'heroi temporalment.

 
L'APOTEOSI:
Amb l'arribada a l'indet desitjat, l'heroi assoleix l'aparent objectiu del seu viatge. Sovint, però, allà l'espera la prova més dura, com en el cas de reconèixer l'autèntic Sant Greal a la literatura artúrica, que pot adoptar la forma d'un combat, com la llegenda de Sant Jordi i el drac. Aquesta apoteosi confirma l'heroi, i pot arribar a transformar-lo en una altra persona, com el cabell blanc de Moisès després de rebre els Deu Manaments. La transformació pot ser radical, com la mort i resurrecció de Jesús o la baixada a l'inframón de Dante.


EL RETORN:
Un cop assolit l'objectiu, a vegades aquest es revela com a fals o incomplet, iniciant-se un nou viatge. En el cas d'haver arribat a l'autèntic destí, l'heroi emprèn el retorn. En algunes històries aquesta part se suprimeix o es narra abreujada, mentre que en altres ocupa bona part de la història, com el cas de L'Odissea, centrada en la tornada a casa de l'heroi després de vèncer a Troia. En algunes narracions el protagonista no vol tornar a casa seva i es queda al lloc meravellós o bé mor abans d'abandonar-lo, en un paral·lelisme amb el rebuig de la crida inicial.


EL MISSATGE:
L'heroi ha après alguna cosa rellevant, sovint lligada al sentit de la vida, i pot intentar comunicar-la als altres, en la línia del filòsof de la cova del mite de la caverna de Plató. Aquest missatge pot ser entès, ignorat, ridiculitzat o combatut per la resta de persones. A vegades és un aprenentatge personal, intransferible, ja que l'autèntic missatge és el valor del viatge, que llavors esdevé experiència. L'heroi es presenta aleshores com a vivint en dos mons, el seu i el que ha après al viatge. Un exemple seria el vol sobre el drac de Bastian, el nen de La Història Interminable, qui després d'haver salvat Fantasia s'enfronta als seus assetjadors.